Isabel somiava amb llapis de fusta i llibretes de cal·ligrafia repletes de paraules com a respecte, igualtat, volar; amb problemes matemàtics on el resultat era que sempre hi havia creïlles i pa per a repartir entre tots. Somiava que l’Educació podia canviar el món i per això va decidir ser mestra.

Isabel va viure i va treballar en diverses escoles de diferents ciutats i pobles, fins que, en 1922, va arribar a Sant Joan d’Alacant. Les seues alumnes sempre la recordarien com una dona lluitadora i apassionada, que va haver d’educar sola als seus fills, en quedar viuda. Estimava tant d’ésser mestra, i ho feia tan bé, que va ser nomenada Directora Honorària del Col·legi Cristo de la Paz, que en aquella època es deia Grup Escolar ‘Hermenegildo Giner de los Ríos’. Però la Guerra Civil va esclatar i va abandonar allò que la feia tan feliç: ser mestra i ensenyar a les xiquetes a pensar per si mateixes.