Constancia
de la Mora Y Maura
Somniava amb la llibertat i els drets socials.
La recordaràs per ser una aristòcrata que, al servici de la República, es va establir a Sant Joan a cura dels xiquets evacuats de Madrid a causa dels continus bombardejos.
Va deixar la suea emprenta en un carrer de Sant Joan d’Alacant, situada junt la Plaça La Creu.
Constància somiava amb un món ple de dones independents, que reflexionaren sobre com construir una societat millor i treballaren fermament per a fer-la realitat.
Naix en el si d’una família de l’alta aristocràcia. El seu avi va ser el cinc vegades president del Govern, Antonio Maura. Estudia en col·legis religiosos on prompte comença a prendre consciència de les desigualtats de classe existents i les escasses possibilitats que té la classe baixa per a poder prosperar. Constància no es comportava com altres dames de la burgesia, que realitzaven obres de caritat de cara a la galeria. Constància es rebel·la davant esta hipocresia.
Estudia a Anglaterra i en tornar contrau matrimoni, però se separa poc després, amb una filla. Tenia 25 anys i decidix viure sola. En proclamar-se la II República, en 1931, es convertix en la primera dona divorciada de la història espanyola. Una pionera que va repetir gesta en casar-se en segones núpcies amb un general de l’aviació republicana, en el que va ser les primeres noces civils d’Espanya.
Comença la guerra i Constància de la Mora arriba a Sant Joan amb la finalitat d’instal·lar ací als xiquets evacuats de Madrid. La recepció a Sant Joan és multitudinari. Després de l’emocionat discurs de l’alcalde Emilio Urios, els xiquets i xiquetes van marxar a les diferents finques habilitades com a albergs infantils. També va instal·lar en este poble una residència per als aviadors ferits en combat.
En deixar Sant Joan, es convertix en responsable de premsa estrangera de la República. Quasi a la fi de la Guerra Civil viatja a França i posteriorment a Nova York. Dona intel·lectual que es va envoltar de grans personalitats del món del pensament i de l’escriptura de la seua època, va escriure en el seu exili a Mèxic ‘Doble esplendor’, un relat autobiogràfic de la Republicana espanyola, publicada als Estats Units en 1939 i no editada a Espanya fins a 2004.
Després d’una vida tan intensa, Constància va morir jove en ser atropellada en 1950, a Guatemala, país en el qual vivia exiliada. Arrere va deixar la seua labor en pro dels altres i la seua vocació per servir i compartir per a construir un món millor.