Maruja somiava que les xiquetes i els xiquets havien d’estudiar en la mateixa escola, compartint aula i vivències També anhelava usar en les seues classes els mitjans audiovisuals que tenia al seu abast, per a crear estratègies didàctiques que ajudaren a generar un pensament crític entre l’alumnat, fugint de l’aprenentatge memorístic. Somnis que es van fer realitat. 

María de los Milagros, a qui tothom cridava Maruja, va nàixer l’1 de març de 1926 a Sant Joan d’Alacant. Filla de la brodadora María Galbis, la ‘Mestra Calaora’, una costurera santjoanera que es va quedar viuda i va haver de criar pràcticament sola a 3 fills. En acabar l’educació secundària, Maruja va estudiar Magisteri (a l’Escola Normal de Magisteri Primari San José de Calasanz d’Alacant) perquè volia ser mestra i també Pedagogia (a Madrid) per a reflexionar sobre quin seria la millor manera d’ensenyar a l’Escola. Va ser Catedràtica de Didàctica i Organització Escolar a Logronyo durant sis anys, traslladant-se a Alacant l’any 1960. En aquella època, les xiquetes i els xiquets estudiaven en escoles separades, i Maruja va tindre una visió molt clara: xiquetes i xiquets havien d’estudiar en la mateixa aula, perquè només d’esta manera aprendrien a conéixer-se i acceptar-se en les seues diferències. Només estudiant junts podrien tindre les mateixes oportunitats quan cresqueren, i les desigualtats entre dones i hòmens serien menors. 

Després de convertir-se en directora de les Escoles Normals de Mestres (1960) i, posteriorment, de la de Mestres d’Alacant (1965), va procedir a la seua unificació en 1968. També es va avançar a la implantació de la coeducació de xiquets i xiquetes a les escoles annexes. Maruja va aconseguir unir a menors de distint sexe abans que ho establira la Llei d’Educació de 1970, fent que l’Escola es renovara i transformara profundament. Va deixar la Direcció l’any 1977. Fins a la seua jubilació va exercir la Càtedra de Didàctica impartint assignatures a l’Escola Universitària de Formació del Professorat. A més, va ser membre del Consell Escolar Valencià durant quatre anys i del de la ciutat d’Alacant de 1960 a 1976. 

Quan la van nomenar ‘Filla Adoptiva d’Alacant’ en 1989, van destacar d’ella el seu “purificat rigor intel·lectual, la seua interpretació progressista de les relacions convivencials i el profund tarannà democràtic que la va distingir en la vida pública”. Anys després li va ser retolada un carrer en la zona de la Condomina (Platja de Sant Joan) i va rebre guardons com el Premi Importantes del Diario Información (2002) o l’II Premi Franklin Albricias (2009). A Sant Joan va col·laborar en els actes del 75 aniversari del Col·legi Cristo de la Paz, acudint també a la recepció de les netes d’Hermenegildo Giner de los Ríos.

La mestra Maruja, amb els seus 100 anys d’edat ja complits, continua somiant amb transformar la societat des de les aules.