Teresa somiava amb acollir entre les seues mans la vida d’una persona nounata.

Des de l’antiguitat l’ofici de comare, matrona, partera… estava reservat a les dones; elles, des de la seua pròpia experiència, acompanyaven a altres dones en l’enllumenament dels seus bebés. A Sant Joan d’Alacant, des de la segona mitat del segle XIX, es té coneixement de diverses llevadores que van ajudar a donar a llum a moltes dones.

La primera llevadora de la qual es té constància és Teresa Sarrió, natural de Xixona, però establida a Sant Joan. Sempre va tindre fama de ser molt experta en el seu ofici. Els periòdics de l’època van arreplegar en diverses ocasions les seues gestes. En 1872 va atendre una dona que s’havia posat de part en arribar a Sant Joan. Un matrimoni ‘foraster’ de venedors ambulants que s’havia refugiat en una ermita abandonada en posar-se la dona de part. Teresa els va auxiliar res més rebre l’avís. En el periòdic ‘El Constitucional Dinàstic’ del 17 de febrer de 1872 podem llegir les lloances del pare de la criatura, dirigides a una llevadora que els va atendre “amb la cura més gelosa i assidu” i subministrant “els aliments adequats fins a quedar completament restablida el meu consort”.

En 1897, amb més de 80 anys, torna a aparéixer en la premsa -concretament en ‘La Correspondència d’Alacant’ del 18 de setembre de 1897- que “la prestigiosa professora en parts donya Teresa Sarrió” atenia de nou un part en ple carrer, en este cas en el camí de la Maigmona. Aquella mare va donar a llum a trigèmins.

Teresa Sarrió va morir als 92 anys en el seu domicili del carrer Major de Sant Joan d’Alacant.