Ana somiava que les dones isqueren de les seues cases i foren presents en els espais de decisió política. Ana desitjava que les dones exerciren un verdader paper en la societat.

Alacantina, emprenedora i lluitadora, es va obrir pas en un món complicat, en anys molt durs, marcats per la carestia i la violència. Filla major d’un guàrdia civil revoltat, afusellat al principi de la Guerra Civil, quan ella tenia 21 anys. Un temps després, el seu germà, també guàrdia civil, va ser assassinat pels maquis durant un atemptat en 1950. Per a superar eixes grans dificultats, va haver d’ajudar a l’economia familiar des de ben jove. Va estudiar a l’Escola Superior de Comerç d’Alacant i gràcies als seus coneixements comptables i comercials, va treballar com a intendent mercantil i industrial i d’agent comercial.

Es va casar amb Luís Martínez, un empresari del món de l’entreteniment, especialment, del sèptim art ja que va gestionar diversos cinemes d’Alacant i província, com el Monumental-Saló Modern, el Casablanca i l’Avinguda, a més d’alguns cinemes d’estiu. També va dirigir temporalment el Teatre Principal d’Alacant i el Gran Teatre d’Elx.

Malgrat la seua folgada situació econòmica, Ana era inquieta, necessitava estar ocupada. En els anys quaranta va ser militant de la Secció Femenina del Moviment, sent triada delegada provincial durant cinc anys en dos etapes. Al seu torn, va ser presidenta de l’Asociación de Amas de Casa i vocal del Montepío Nacional del Servicio Doméstico.

Però de nou, es va enfrontar a un altre colp familiar. Va quedar viuda quan tenia 46 anys. L’empresa familiar va quedar en mans del seu cunyat i, posteriorment, del seu fill Luís i el seu nebot. Però Ana no es va recloure a la seua casa com feien moltes altres dones en la seua mateixa situació. En 1967, va decidir presentar-se a les primeres Eleccions Legislatives que es van convocar durant el Franquisme. Va ser la primera dona que va optar a ser diputada nacional en la història de la província d’Alacant. El seu somni es va fer realitat, ja que va aconseguir un excel·lent resultat electoral, guanyant tant a la ciutat com a la província. Ana Ballenilla es va convertir en la primera dona procuradora en les Corts Generals per la província d’Alacant i la desena dona diputada nacional de tota la història d’Espanya. Per tant, figura entre les 40 dones que van aconseguir asseure’s en un escó en el Parlament entre les Corts de Cadis i la Transició Democràtica de finals dels anys 70.

La seua labor en les Corts tampoc va passar desapercebuda. La seua principal aportació va ser la seua contribució en la Llei d’Educació aprovada en 1970. Eixe mateix any va participar com a ponent en el Congrés Internacional de la Dona, celebrat a Madrid. També va lluitar per tirar avant una proposició de llei perquè les dones amb fills reberen uns diners pel treball que feien en les seues llars. Per a Ana no importara si eren casades, viudes o solteres, en una època on estava molt mal vist que una dona soltera tinguera un fill.

I amb una vida tan compromesa i agitada, el descans i la pau l’aconseguia a Sant Joan d’Alacant. Ana va viure durant moltíssims anys en l’emblemàtica finca Palmeretes, especialment en les vacacions estivals. En esta coneguda casa senyorial de l’Horta d’Alacant, amb una ermita que s’obria al poble durant la celebració de les Festes del Cristo, per a celebrar cada 15 de setembre una missa en honor a la Verge dels Dolores.