Isabel María
Pío de Saboya y Spínola
Somniava amb l’amor verdader entre persones de distinta categoria social
La recordaràs per ser una Gran d’Espanya, amb diversos títols nobiliaris, que va ser bandejada a Alacant per casar-se sense consentiment amb la persona que estimava.
Va deixar la suea emprenta en la finca La Princesa, de Sant Joan d’Alacant, que va rebre eixe nom en honor de la seua propietària, que va viure allí feliç amb la seua família.
Isabel somiava que l’amor no coneguera de diferències socials, amb poder triar lliure a qui estimar.
Isabel María Pío de Saboya Moura y Spínola va ser una Gran d’Espanya que col·leccionava cognoms de l’avior, títols nobiliaris i propietats per onsevulla, però que ho va perdre tot per amor. La princesa bandejada que va trobar la pau i l’assossec a Sant Joan d’Alacant. Isabel María va ser princesa de Sant Gregori, marquesa de Castel Rodrigo i comtessa de Fuensalida. Filla d’una de les més influents famílies italianes al servici de la Corona espanyola en el regnat de Felip V, va passar de ser dama de la Reina Isabel de Farnesio a bandejada pels seus actes.
Casada en primeres núpcies en 1736 amb Manuel de Velasco López d’Ayala, Conde de Fuensalida, va enviduar deu anys després sense fills i sense fortuna per la mala administració del seu dot. En 1747 va tornar a casar-se, esta vegada amb Antonio José Valcárcel Pérez-Pastor, Cavaller de l’Orde de Santiago, amb terres i propietats familiars a Hellín i Letur, però un home amb una condició inferior al seu rang i la seua noblesa. Eixa diferència social va provocar el disgust dels seus iguals i el cabreig de l’aristocràcia de l’època, la qual cosa va derivar a perdre la seua posició en la Cort per cometre un pecat: estimar sense límits.
Bandejada pel seu matrimoni, declarat contrari als costums de l’època, va arribar a Alacant entorn de 1748. El matrimoni entre Sra. Isabel i Sr. Antonio donaria fins a 10 fills i filles, dels quals només quatre, van arribar a edat adulta: Antonio (un arqueòleg i aventurer, conegut per ser el Comte de Lumiares), Antonia, Francisco de Paula i Mª Luisa.
Isabel María primer va adquirir una casa pairal a la ciutat d’Alacant, prop de la mar, del Postiguet, en el que hui és el Palau Gravina, seu del MUBAG. I després va buscar el descans en un entorn rural, en la partida del Fabraquer, a Sant Joan d’Alacant, on van comprar una finca que van anomenar, com no!, La Princesa. Allí va viure feliç mentres cultivaven la vinya i produïen milers de cànters de vi i botelles del famós i preuat Fondellol, que es va guanyar el paladar de reis i nobles de mitjana Europa.
Ni tan sols va tornar a Madrid quan li van alçar el desterrament. El seu caràcter i personalitat li van fer romandre en La Princesa fins a la mort del seu estimat espòs.