Josefina somiava amb ajudar a altres xiquetes que havien nascut en famílies menys afortunades que la seua.

Nascuda en el si d’una família de la burgesia alacantina, Josefina va créixer sense haver de preocupar-se de res. Els seus pares, José Campos Doménech i Dolores Fernández Casado, formaven una família acomodada, de fortes conviccions religioses, assentada a la ciutat d’Alacant. En casar-se amb el propietari José Minguilló, el matrimoni es traslladava durant els estius a la finca San José, situada en Benimagrell.

Al seu al voltant hi havia molta fam i moltes necessitats, per la qual cosa en morir el seu marit -que va patir un accident de carruatge-, va decidir donar la finca San José a quatre monges de la Comunitat de Germanes Tercianas Regulars de La Nostra Senyora del Carmen. Les religioses creen una residència per a monges i una escola per a les xiquetes del caseriu de Benimagrell, sustentades per les 1.200 pessetes anuals que donava la senyora Campos. A més, en la portalada d’accés a la finca es va alçar una capella dedicada a San José, inaugurada el 19 de març de 1918, on va ser enterrat el seu marit i, posteriorment, també van ser inhumats les restes de Josefina.

Al no tindre ni fills ni filles, la seua herència va ser repartida entre els seus nebots, el servici i diverses entitats religioses d’Alacant. Per al sosteniment de l’Asil, Capella i Escola de Benimagrell deixava a les monges carmelites els diners de la venda de diverses cases i finques. En el seu testament va deixar ben clar que el sobrant dels seus béns s’havia de destinar a un ús caritatiu.

La benefactora Josefina Campos va voler que tota la seua herència estiguera subjecta a la condició de continuar oferint educació gratuïta a perpetuïtat, tal com es va fixar en l’escriptura de fundació de l’Asil. I així va ser com les monges van seguir a càrrec de l’Asil fins a 1931. En 1936 l’edifici i la seua capella annexa van ser assaltats quedant en desús, fins al seu enderrocament amb motiu de les obres de construcció de la carretera de circumval·lació del poble, és a dir, la N-332 que hui dia coneixem com l’Avinguda Miguel Hernández. La labor generosa i benèfica de Josefina va ser el germen de l’actual Col·legi de La Nostra Senyora del Carmen, traslladat des de 1965 al centre històric de Sant Joan d’Alacant, prop de la Parròquia de Sant Joan Baptista.

L’amor de Josefina per Benimagrell va fer que en morir triara ser enterrada en la capella de la seua pròpia finca. Allí va sembrar la seua llavor i allí continua sent recordada.